La transició energètica, un tema cabdal de la campanya electoral

Inici | Novetats | La transició energètica, un tema cabdal de la campanya electoral

L’ Amep) i la Xarxa per la Sobirania Energètica i la Xse organitzen un debat sobre energia, seguit en directe per més de 200 persones. De manera quasi unànime, els candidats admeten les mancances i deficiències de l’actual model de propietat i gestió de la distribució d’energia a Catalunya

En plena crisi climàtica, la transició energètica és un dels temes cabdals del debat electoral de les Eleccions de Catalunya del 2024.  Amb l’objectiu de confrontar programes electorals i propostes polítiques en matèria d’energia la  Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (Amep) han convocat Jordi Riba (PSC), Eugeni Villalbí (ERC), Joan Canadell (Puigdemont x Catalunya-Junts), Eloi Badia, (Comuns) Sergi Saladié (CUP), Marina Bravo (Ciutadans) i Santi Rodríguez (Partit Popular). Sota el títol “El futur de l’energia a Catalunya”, més de 200 persones han seguit el debat electoral que ha acollit el Col·legi de Periodistes i que ha moderat la periodista de TV3 especialitzada en ciència i crisi climàtica, Georgina Pujol.

Tots els candidats han coincidit en que cal apostar per la transició energètica, però hi ha hagut discrepàncies a l’hora de materialitzar com ha de ser aquest procés. En aquest sentit, els participants han contraposat punts de vista sobre temes com L’Energètica, l’empresa pública d’energia renovable, la pobresa energètica, la xarxa elèctrica de distribució o l’energia nuclear.

Pel que fa al paper que juga el sector públic en el subministrament i distribució d’energia, Jordi Riba, candidat del PSC ha valorat positivament el paper de L’Energètica i ha destacat que juga un rol determinant en el sector de les energies renovables. Per contra, Joan Canadell, Marina Bravo i Santi Rodríguez (Junts, C’s i PP) s’han mostrat disconformes amb aquest model de “nacionalització del sector energètic”, tot i que com remarca Marina Bravo, reconeixen que existeix un oligopoli i que “s’ha de promoure que entrin nous actors”, s’han mostrat favorables a la seva continuitat.

L’eficiència energètica no és suficient

En relació amb la millora de l’eficiència energètica, hi ha consens en el fet que “no n’hi ha prou”. Canadell ha entomat el mea culpa i ha reconegut que “l’Estat espanyol ha anat més de pressa que nosaltres“. Eugeni Villalbí ha recordat que no es tracta només “d’aprovar lleis de canvi climàtic, cal desplegar-les” i ha destacat la importància d’incorporar la participació ciutadana en tot el procés. El candidat dels Comuns, Eloi Badia, ha fet èmfasi en la rehabilitació energètica -“S’ha de fer una rehabilitació estructural dels edificis amb trenta, quaranta o més de cinquanta anys”- i que això ha d’anar acompanyat de “subvencions que contemplin la renda de les famílies”.

Segons dades de la darrera Enquesta de Condicions de Vida, a Catalunya el 20% de la població no va poder mantenir casa seva a una temperatura adequada el 2023 i un 12,2% va patir retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge. Per a Canadell, la pobresa energètica és el resultat del dèficit fiscal: “Catalunya és una regió molt pròspera i generem impostos suficients per combatre la pobresa energètica”. Sobre la signatura del conveni entre la Generalitat i Endesa que va suposar la condonació del deute acumulat per 35.000 famílies vulnerabilitzades en el període 2015-2020, Badia ha posat el focus en la corresponsabilitat, en tant que “les grans empreses obtenen beneficis multimilionaris i paga la ciutadania i l’administració”. En aquest sentit, Saladié ha destacat sobre la Llei 24/2015 que “en un sistema públic-comunitari no caldrien aquests acords, ja que es podrien fixar preus diferents segons renda. Cal apretar les empreses que tenen beneficis astronòmics amb impostos“.

“És impossible en tres anys passar del 0 al 100% dels objectius”

Sobre el desplegament de les renovables, estudis desenvolupats pel Govern apunten que per assolir els objectius de generació d’energia cal ocupar un 2,5% del territori no urbanitzat de Catalunya. Eugení Villalbí ha lamentat estar lluny dels objectius previstos en renovables perquè “en els anteriors deu anys s’havien posat en funcionament només 9 MW. És impossible en tres anys passar del 0 al 100% dels objectius”. 

Pel que fa a l’energia nuclear, Sergi Saladié ha estat taxatiu a l’hora de mostrar la seva negativa i del partit cap a l’ús de les nuclears. També ha dit que creu que “veurem algun tancament anticipat”. La resta de candidatures han reafirmat aquesta negativa, tot i que partits com Ciutadans i PP han insinuat que el tancament no seria possible amb el desplegament actual de renovables.

La Llei de Transició Energètica també ha estat un dels punts abordats al debat. Per Marina Bravo, candidata de Ciutadans, “l’impuls de les renovables s’ha de traduir en aconseguir la remodelació i apostar per la interconnexió energètica”. Els Comuns han compartit les seves propostes per flexibilitzar l’autoconsum, construir parcs municipals de gestió público-comunitària i amb acceptació social, i la CUP ha destacat la importància d’una futura llei que vinculi l’actual escenari energètic amb els altres sectors, prioritzant l’energia per a activitats vinculades a serveis essencials com la salut, l’habitació o l’educació.

A l’Estat espanyol, les xarxes de distribució son majorment propietat de les grans energètiques que formen l’oligopoli i reben una retribució en forma de peatges regulats mitjançant el rebut d’electricitat. Santi Rodríguez, candidat del Partit Popular, no és partidari de “nacionalitzar la distribució” perquè “la llei ja preveu els organismes que contemplen la vigilància del servei i han de fer complir totes les competències necessàries de manteniment”. Totes les candidatures han fet explícites les mancances de l’actual monopoli en distribució, reclamant, en alguns casos, el control públic de la xarxa (ERC, Comuns i la CUP) o, per ara, obrint la porta a aquesta possibilitat (PSC).