Amb l’abordatge de temes com la rehabilitació arquitectònica, la reducció de la demanda o la generació i autoconsum tant en sostre urbà com en sòl no urbà, la jornada “Els Municipis davant la transició energètica: una aposta decidida i ferma” organitzada per l’Amep i l’Ajuntament de Barcelona va servir per a l’aprenentatge mutu i per reafirmar la necessitat de continuar promovent la gestió pública de l’energia per al bé comú.
A Catalunya, ja existeixen municipis que produeixen i consumeixen la seva pròpia energia, exemples d’habitatge cooperatiu que fan el mateix a escala veïnal i comunitats energètiques que exemplifiquen la cooperació publicoprivada entre administracions, empreses i ciutadania. En la jornada “Els Municipis davant la transició energètica: una aposta decidida i ferma”, celebrada el passat 10 de febrer a l’Auditori de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, l’Amep i l’ajuntament de la ciutat vam aglutinar-ne una vintena per compartir experiències i detectar reptes comuns a l’hora de treballar per a una transició energètica al servei del bé comú, i no dels oligopolis existents avui.
Els sostres urbans per al bé comú
En la benvinguda, Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona i secretari de l’Amep, va destacar que els sostres amb plaques fotovoltaiques són claus a les ciutats tant en equipaments públics com en habitatges i altres edificis privats. Per això, el consistori ha iniciat un acompanyament a comunitats veïnals que ja ha rebut al voltant de dues mil sol·licituds en quatre mesos, fet que mostra “una voluntat per part de la ciutadania que ens reafirma en procurar accelerar aquests processos i en el paper clau que tenim els municipis en la transició energètica”.
Badia també va posar sobre la taula que, així com s’ha fet amb el sòl per a l’habitatge públic i amb les teulades per a la xarxa 5G, caldria impulsar un vehicle d’àmbit català per rebre sostre per fer-hi instal·lacions perquè “no és una despesa, sinó una inversió i fins i tot ens podríem atrevir a fer que això sigui obligatori en uns deu o quinze anys, no només a l’obra nova, sinó també en els edificis que ho puguin assumir”.
El repte de l’ICAEN, fer més àgil la burocràcia i el de l’Amep, democratitzar l’energia
Marta Morera, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya, va assumir el fet que la burocratització alenteix la transició energètica, però davant d’això va destacar: “Des de l’ICAEN estem focalitzats en fer-la més àgil: creix la plantilla per desenvolupar el PROENCAT 2050, el Pla Territorial Sectorial per a les renovables i els ajuts Solarcoop”.
Carles Caballero, president de l’Amep, va subratllar la necessitat de fer canvis legislatius per tal de caminar cap a una transició energètica justa per al planeta i per a la ciutadania, davant de l’oligopoli del model actual que no té en compte el bé comú, sinó el benefici econòmic: “De les lleis que regulen el nostre dia a dia, són dues les que han canviat menys en quaranta anys: la constitució i la del sector elèctric. Això defineix a què ens enfrontem quan plantegem coses tan senzilles com entendre el rebut de la llum i on van aquests diners”, apuntava. En aquest sentit, Caballero també va fer palesa la raó de ser de l’Amep: “qualsevol pas en la democratització de qualsevol sector el fa més just i malgrat que els objectius de l’Amep són ambiciosos, avancem a través de les escletxes”.
La transició energètica des d’accions concretes i pas a pas
La ponència de Daniel Pérez, expert en el sector energètic i director general de L’Energètica, la recentment estrenada empresa pública de la Generalitat de Catalunya, va repassar el context actual del sector energètic a partir dels fets dels darrers anys per arribar a una notícia esperançadora: “L’energia solar i eòlica són més netes, les podem fer a casa i ja són més barates perquè avui és més car fer funcionar les centrals nuclears que ja estan amortitzades que les centrals de renovables noves”.
Pérez va convidar a pensar la transició energètica des d’accions concretes: menys consum; més renovables i més ràpid; millorar l’emmagatzematge i la gestió de la demanda; electrificar el transport, els consums tèrmics i la indústria, apostar per l’hidrogen on no arribi la resta, per tal d’avançar pas a pas: “Avui al món es produeix un 18% d’energies renovables i cal centrar-se a avançar cap al següent 0,1 perquè tenim tecnologia per fer-ho, més que no pas quedar-nos paralitzats en pensar com arribar al 100% i no fer res”.
Comptar amb l’usuari és clau per tal de fer projectes exitosos
Tal com va explicar en la posada en comú final Fabián López (UPC-ETSAV), moderador de la taula sobre la rehabilitació arquitectònica i la reducció de la demanda energètica, un element clau que van destacar totes les experiències és l’esforç que ha de fer l’administració per comptar amb l’usuari i treballar des de les necessitats reals: “Les experiències de l’Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona o de l’habitatge cooperatiu La Morada ofereixen l’oportunitat de vincular-lo des del minut de zero en la presa de decisions fonamentals que permeten garantir l’èxit en l’ús final dels edificis. Així, ens podem estalviar formacions inicials i fer que es participi del seguiment i retroalimentació posterior del procés”.
Una ciutadania cada cop més conscienciada i proactiva
La segona taula va abordar la generació, el consum i l’autoconsum en sostre urbà amb la moderació d’Esther Izquierdo (ARC BCN) que va destacar la sensació compartida per les assistents que “la ciutadania comença a estar conscienciada de la necessitat de la transició energètica i es detecta un canvi de mentalitat cap al bé comú que trenca amb l’individualisme”.
Les comunitats energètiques i les experiències d’autoconsum compartit que es van explicar manifesten la necessitat de la col·laboració publicoprivada per tal d’agilitzar els processos i de tenir finançament suficient per impulsar els projectes. Izquierdo també va apuntar com s’ha detectat la necessitat de tenir accés a dades abans d’iniciar-los per saber on i quan s’està consumint perquè fer-ho a posteriori, porta a equivocacions. En aquest sentit, les comunitats energètiques manifesten que no es poden quedar en l’autoconsum compartit sinó que els cal incloure altres fronts com reduir el consum, la mobilitat o la rehabilitació d’edificis.
(autoconsum) en sòl no urbà.
L’autoconsum del món rural per al món rural
Josep Subirana, coordinador de l’Amep, va compartir les experiències en sòl no urbà que mostren com arreu del territori hi ha exemples “del món rural, per al món rural, amb models que traspassen l’autoconsum domèstic”. Els que es van explicar van ser la generació amb biomassa a Sant Pere de Torelló que ha passat d’un projecte local a replicar-se a escala comarcal i més enllà; la generació hidràulica a Llavorsí amb una xarxa de distribució pròpia de l’Ajuntament que també arriba als domicilis; el biodigestor de gas al Moianès que converteix el problema de la gestió de residus en generació d’energia; el projecte de Micropobles que agrupa municipis, ciutadans i empreses i entitats pel bé comú i la recentment presentada Plataforma per Recuperar l’Energia que treballa per recuperar la gestió de les centrals hidroelèctriques que estan a mans privades amb contractes exhaurits o renovats de manera dubtosa.
Les participants en aquesta taula van estar d’acord en destacar la col·laboració publicoprivada i les traves de finançament amb què es troben els ajuntaments així com a l’hora de demanar la connectivitat a la xarxa a les companyies elèctriques.
Finalment, la moderadora de la jornada Cristina Castells, directora dels Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, va concloure l’acte afirmant que “des dels municipis s’està treballant d’una forma decidida i ferma perquè la transició energètica ja no és una voluntat sinó una obligació a la qual tots hem de donar resposta”.
