A la ponència sobre les xarxes de distribució d’electricitat en la transició energètica, Oriol Gomis va aportar el coneixement del CITCEA-UPC per tal d’apuntar els reptes tecnològics de les energies renovables per ser competitives amb les fòssils a tots els nivells.
En el camí cap a la transició energètica des de la titularitat pública de la xarxa pel qual aposta l’Amep, a més de la “Declaració dels municipis i entitats per l’energia pública”, a la jornada celebrada a l’Auditori de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (UPC) també vam comptar amb la veu experta d’Oriol Gomis, membre del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CITCEA-UPC).
El “trilema energètic”: un sistema verd, assumible econòmicament i segur
Gomis presenta un esquema de tres potes que representen els tres objectius a tenir en compte per tal que un model energètic basat en energies renovables se sostingui: assolir un sistema energètic que sigui verd, que tingui un cost econòmic assumible, i que funcioni de forma segura i correcta, com a mínim, igual que fins ara.
“Com més energies renovables integrem, més es tensa el ‘trilema’, apunta Gomis, “però el seu cost és competitiu amb les fòssils i el model ja no va en un sentit unidireccional de dalt cap a baix en la generació, la distribució i el consum perquè podem generar a tot arreu, més enllà de les grans centrals, amb diferents formes de propietat més enllà de les grans empreses”.
És en aquest punt on la recerca de centres com el CITCEA-UPC, que estudia tant els horitzons futurs com les realitats ja existents, pot col·laborar en la resolució tècnica d’esculls tecnològics a salvar per part de municipis que optin per a models d’autoproducció, malgrat que les traves reguladores i burocràtiques frenin molts projectes encara avui en dia.
Els reptes per assolir un sistema energètic 100% basat en les renovables
Gomis declara que “els sistemes elèctrics 100% basats en renovables són possibles, però presenten reptes que, tanmateix, poden ser resolts”. A grans trets, aquests es resumeixen, per una banda, en les desviacions als voltatges i la sobrecàrrega a les línies i transformadors per exemple a les zones on s’instal·la molta producció fotovoltaica en les quals els canvis meteorològics fan canviar la radiació i això es tradueix en els voltatges. Per altra banda, poden aparèixer dificultats d’estabilitat perquè les variables oscil·lin i es desconnectin línies. I, finalment, el suport a la xarxa i la regulació de la freqüència és també un tema a resoldre perquè, si volem un sistema basat en renovables, aquestes han de contribuir al sistema tant de forma general com si es tracta d’una illa elèctrica d’un municipi.
Davant aquests problemes, hi ha solucions que passen per l’electrònica de potència que permeti moure els corrents i els voltatges per assegurar que funcionin de forma estable, l’emmagatzematge que permeti subministrar l’energia produïda a posteriori i així evitar pics i sobresaturacions i la gestió de la demanda que, tal com apuntava Gomis, hauria de canviar d’enfocament: “Si ara l’operador té una demanda constant i la subministradora es decideix quines plantes es connecten per suplir la demanda, en el futur potser és a l’inrevés perquè amb les renovables no podem decidir quan generem i té sentit que la demanda s’adapti a la generació”. Un exemple d’això el trobem amb el vehicle elèctric que podríem aparcar, demanar quan el volem i, aleshores, el moment en què es carregui potser no és quan el connectem, sinó quan hi hagi recurs disponible.
La xarxa intel·ligent
Gomis també va assenyalar la necessitat de “desenvolupar eines d’anàlisi de planificació i expansió de la xarxa tenint en compte els reptes i, en aquest sentit, per exemple amb les bateries per emmagatzemar energia, entra en joc la xarxa intel·ligent”. Un exemple senzill i pràctic per il·lustrar això és el d’una xarxa de distribució de baixa tensió en un veïnat en el qual instal·lem producció fotovoltaica i després també eòlica, pot passar que el transformador se saturi perquè hem excedit la potència i tenim més generació que demanda. En aquest cas, la solució seria instal·lar una bateria per tallar els pics i, alhora, injectar l’energia acumulada a la xarxa per no perdre-la i aprofitar-la més tard. “El més important és que això no només passarà a un veïnat, sinó a totes les línies de baixa, mitja i alta tensió, on tindrem plantes més grans, i, per tant, el repte és a escala global”, assenyalava Gomis.
