El segon estudi encarregat per l’Amep s’ha centrat a radiografiar el mapa català de les xarxes de distribució elèctrica. Així, Jordi Bigues, periodista i activista ambiental fundador de Greenpeace Internacional, ha elaborat un document que fa visible una realitat que, tot i que actualment encara minoritària, presenta alternatives a l’oligopoli d’Endesa i Iberdrola: a Catalunya hi ha fins a 30 empreses que operen en 133 municipis, gairebé un 14% del total. A més, set d’aquests municipis són capitals de comarca: Banyoles, Granollers, Olot, Ripoll, la Seu d’Urgell, Solsona i un polígon a Lleida.
Aquests exemples es desgranen en 17 empreses del sector privat, arrelades al territori, moltes d’elles centenàries, amb una llarga experiència de servei públic. Les comercialitzadores associades a aquestes distribuïdores tenen 123.964 abonats en total. A aquestes dades, s’hi afegeixen les del sector cooperatiu que recull iniciatives com Som Energia (120.979 abonats) i la Cooperativa Popular de Camprodon (83.800 cooperativistes) i els 12 municipis on és una empresa municipal la qui s’encarrega de la distribució elèctrica (20.000 habitants en conjunt).
D’aquesta manera, tal com descrivia Jordi Bigues en la presentació de l’estudi durant la 5a AGO de l’Amep celebrada a Lleida el 29 de març de 2023, “aquest sector és una petita part del conjunt, però és un brot verd de la nova cultura de l’energia, amb una dilatada experiència que tan sols cal estendre”. En aquest sentit, Bigues anava més enllà: “estem davant d’una realitat valuosa que ens permet afirmar que la distribució pública no és una idea absurda, sinó que té fonaments, perquè molts pobles de Catalunya han encès la llum avui gràcies a l’energia pública”.
És per tot això que el retrat d’aquest petit sector públic, cooperatiu i d’empreses centenàries arrelades al territori que, a més, compta amb el suport de moltes entitats ciutadanes, ha de ser referent a l’hora d’accelerar la transició energètica de la mà de la democratització i la participació ciutadana. Així, podrem intervenir en la gestió i caminar cap a la sobirania energètica i l’adaptació a l’emergència climàtica.
Una nova cultura energètica on la distribució tingui un paper rellevant
En l’estudi, Bigues també inclou referències contextuals i històriques sobre els drets i els deures energètics. En primer lloc, apunta que la distribució no ha ocupat un lloc rellevant en les reflexions sobre la transició energètica fins fa ben poc, de manera que és actualment el moment en què no només s’obre el camí de la gestió pública per tal d’incidir-hi en benefici de les persones i del planeta per sobre dels rendiments empresarials, sinó que també es fa necessari promoure una cultura ciutadana de coneixement sobre el model actual. És només així com es podran abordar les modificacions per tal d’esdevenir més sostenible, democràtic i participat, en aspectes com la producció, la distribució, els models centralitzats o descentralitzats i la inclusió del caràcter bidireccional de la generació.
En segon lloc, per a Bigues aquesta nova cultura ciutadana també ha de ser clau per a revisar aspectes relacionats amb altres drets vinculats als drets i deures energètics. En aquest sentit, principalment es refereix al dret a l’habitatge, no com a dret al lloguer o la propietat, sinó amb relació a la seguretat residencial. Tal com apunta Bigues, els subministraments d’electricitat, de gas i d’aigua, van passar a ser un servei públic i no un producte comercial més fa un segle. Això, en un context on creix la precarietat energètica, posa de manifest que molts habitatges no compleixen unes condicions mínimes i que la transició energètica ha d’anar lligada a l’assoliment d’habitatges dignes.
