Entitats i municipis adherits a l’Amep i a la Xse presenten el decàleg amb propostes en matèria d’energia pel Govern de Catalunya

Inici | Sense categoria | Entitats i municipis adherits a l’Amep i a la Xse presenten el decàleg amb propostes en matèria d’energia pel Govern de Catalunya

Les dues entitats han recollit deu mesures per fer efectiva la transició energètica i que vagi més enllà de la reducció d’emissions de CO2, “ha d’anar acompanyada de polítiques que enforteixin el paper de les institucions públiques i de la ciutadania”.

Aquest dimecres Patrícia Reche, presidenta de l’ Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (Amep) i Tinenta d’alcaldia de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Terrassa, i Irene González, membre de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) han presentat el “Decàleg de propostes per a una energia pública i sostenible a Catalunya”. El document recull deu mesures en matèria d’energia i té la finalitat de situar l’energia entre una de les prioritats de la legislatura d’enguany del govern català

Segons les entitats impulsores, la transició energètica ha d’anar més enllà d’una simple reducció d’emissions de CO2, “ha d’anar acompanyada de polítiques que enforteixin el paper de les institucions públiques i de la ciutadania”. “Les polítiques públiques vinculades a la transició energètica ens han de conduir a un nou model energètic sostenible, descentralitzat, participatiu i socialment just”, conclouen.

Les mesures clau del decàleg

“Cal ampliar la distància per compartir energia, actualment fixada en 2km, i permetre més potència per a la compensació d’excedents, actualment limitada a 100kW”

Pel que fa a l’autoconsum col·lectiu, proposen modificar alguns aspectes de la normativa actual, concretament del Reial Decret 244/2019. Com ha assenyalat la presidenta de l’Amep, és una peça  fonamental per al desenvolupament de les comunitats energètiques locals.  “Cal ampliar la distància per compartir energia, actualment fixada en 2km, i permetre més potència per a la compensació d’excedents, actualment limitada a 100kW”, ha afegit. A més, ha insistit que la Generalitat “ha de fer seves les al·legacions que desenes de municipis catalans van presentar per desencallar la problemàtica amb els autoconsums compartits”.

L’Amep ha avançat que estan treballant en iniciatives per avançar cap a la titularitat pública de distribució de la xarxa elèctrica, un compromís compartit també per la Xarxa per la sobirania energètica. “Apostar per la titularitat pública és fonamental per garantir els drets de les persones consumidores a l’energia”, afirmen. El decàleg també reclama una reforma urgent de la normativa amb relació a la titularitat, propietat i gestió de la xarxa per part de l’Estat per treballar en pro de la capacitat de les administracions de poder planificar a favor de la ciutadania, millorar les inversions i el manteniment, reduir les habituals incidències. Reche ha afegit que “és imprescindible la titularitat pública de la xarxa de distribució per avançar cap a una transició energètica més justa i democràtica”.

Irene González, membre de la Xse, ha destacat la importància de la participació, entesa com a estructures que “han de tenir un caràcter permanent, clar i accessible per a tots els sectors de la societat”. En aquest sentit, ha assenyalat que no han de ser accions puntuals “on només és recullen opinions, sinó llocs on es prenguin decisions reals i on totes les parts assumeixin compromisos”.

González també ha assenyalat que és necessària la tramitació definitiva de la Llei de Transició Energètica perquè “necessitem energia governada per l’administració pública i al servei de la societat, per garantir que realment respongui a les necessitats col·lectives”.  Concretament, destaca la importància de posar en marxa el Consell Assessor per la Transició Energètica i la Taula de Participació per la Transició Energètica, dos mecanismes clau previstos a l’Avantprojecte de Llei.

El document també proposa mesures relacionades amb el Pla Territorial de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). L’Energètica Pública de Catalunya, l’emmagatzematge i la recuperació de centrals hidroelèctriques, la pobresa energètica, la rehabilitació energètica dels edificis i l’impuls de l’hidrogen i el biogàs.

Ambdues organitzacions han avançat que estan previstes reunions amb membres del govern català per presentar les propostes de manera formal.