Daniel Pérez, expert en el sector energètic i recentment nomenat director general de L’Energètica, l’elèctrica pública a Catalunya, va exposar el panorama energètic actual i quines són les possibilitats reals i d’èxit de la transició energètica en la seva ponència a la jornada “Els Municipis davant la transició energètica: una aposta decidida i ferma” organitzada per l’Amep i l’Ajuntament de Barcelona.
Les raons del col·lapse energètic
Pérez va començar la seva explicació posant sobre la taula el perquè d’una situació d’emergència elèctrica actual, amb un mercat de preus molt elevat. Entre els ingredients per a aquesta recepta explosiva hi va comptar tres problemes:
En primer lloc, una energia molt cara, basada en l’augment del preu del gas -que ha passat de 14 €/watt fins a 300 euros el watt a l’estiu del 2022, amb el consegüent topall a 180 € que va imposar la Unió Europea, el que demostra que “almenys en part, aquesta pujada de preu era especulativa”; en menor pujada, el preu del petroli, en part pels drets per la contaminació que genera; la pujada del carbó; la fallada de l’energia nuclear francesa -on, de 56 centrals nuclears, 32 han estat aturades el passat estiu per mal funcionament, el que ha obligat a França a no poder vendre; i finalment, s’ha sumat la falta de pluja, que ha generat una producció hidroelèctrica molt baixa.
El director de l’elèctrica pública a Catalunya ha recordat com tots aquests factors han “resultat és un preu de l’energia disparada, el que ha estat un drama per a les empreses i les persones consumidores, en un 2022 on el preu mínim de l’energia de març era el preu màxim històric rècord a Espanya”. Tot i això, ha volgut ressaltar l’Excepció Ibèrica, “una bona idea que va fer capar el preu de mercat i que ha generat que el 2022 es relaxés”.
La segona raó del col·lapse energètic és comptar amb una energia molt bruta: l’expert energètic recordà la vinculació entre el model energètic actual i l’emergència climàtica, ja que gran part de l’escalfament global és generat per l’energia i el seu model de producció actual.
I el tercer problema és la dependència energètica. Actualment, al nostre territori es compra de Qatar, de Rússia, o d’Azerbaidjan -el darrer tractat que s’ha signat- “megawats comprats directament a dictadures, amb els problemes que posteriorment això pot suposar”.
La transició energètica sí que és possible
“Tenim dues fonts d’energia, l’eòlica i la solar, que són més barates, més netes i que, una gran part, les podem fer a casa”, va assegurar Pérez. El nou director general de l’elèctrica pública va citar l’Informe de Lazard per constatar com les dues energies renovables són més barates que les convencionals, en quasi un 50%. També va citar el darrer informe de l’Intercontinental Panel of Climate Change, per recordar que “només amb l’eòlica i la solar, reduirïem en un 20% les emissions al planeta”.
Davant la qüestió de si podem ser 100% renovables?, Pérez assegurà que actualment només tenim un 18% d’energies renovables, comptant la biomassa i l’energia hidràulica, per això no cal obsessionar-se pel 100% sinó ”que la qüestió és pensar en el 0,1% següent”, tenint en compte a més, que “d’aquí a 30 anys segurament hi haurà noves tecnologies que ens permetran descarbonitzar nous sectors. No hem d’entrar en el col·lapsisme ni en la paràlisi” va demanar.
5 propostes de canvi per a una transició energètica d’èxit
Per a dur a terme aquest increment en les energies renovables, l’expert va proposar:
- Menys consum, estalvi i eficiència. Citant l’Informe Proencat, l’expert demanà reduir el consum total i la intensitat d’energia, a través de reduir l’ús de petroli i gas i augmentant l’ús d’energia elèctrica, perquè és la que avui descarbonitza.
- Més renovables: Daniel Pérez va exigir el fet de generar energia renovable més ràpidament, una indicació que també proposa el Proencat.
- Tecnologia davant els reptes climàtics: A la pregunta “Què fem amb la falta de vent o sol?” l’expert va proposar solucions, com embassaments que funcionin com a central de bombeig, l’ús de bateries a empreses i llars, o noves tecnologies que aconseguiran desar l’electricitat en diferents maneres.
- Electrificació: Pérez va reclamar electrificar els consums no elèctrics com ara el transport (generant autopistes ferroviàries per al transport de mercaderies i fer una aposta pel tren i pel vehicle elèctric), els consums tèrmics (usant per exemple, l’aerotèrmia), i la indústria (on es pot començar a treballar en sectors més fàcils, com podria ser la indústria alimentària).
- Hidrogen i altres gasos: L’expert va citar l’hidrogen com un aposta de futur “si es fa verd, perquè és electrificació verda”. Pérez va matisar que creu que l’ús de gasos com l’hidrogen, el metanol o el biogas encara és una via en desenvolupament, però que segurament, acabarem utilitzant.
El nou director general de l’elèctrica pública a Catalunya va voler acabar la seva ponència amb dues preguntes finals. A la primera, sobre si “hi ha suficients materials per a fer la transició energètica?”, Pérez va recordar que dubtes com si hi ha prou reserves de liti per a emmagatzemar energia, ja s’han resolt, en aquest cas, perquè les reserves de liti s’han duplicat en 4 anys, perquè s’han descobert nous jaciments. I a la segona pregunta, sobre si “hi ha suficient terreny per a instal·lar centres de producció solar i eòlica”, Pérez explicà que “per fer els 32.000 megawatts sobre terreny el 2030 que necessitem, necessitarem 64.000 hectàrees. Només el que s’ha perdut de forma natural en antics camps agrícoles són 95.000 hectàrees. Per tant, el que no tenim són excuses”.
