El primer dels estudis impulsats per a l’Amep s’ha centrat a recollir, endreçar i mostrar exemples de titularitat pública de la xarxa de distribució elèctrica a Europa per tal de demostrar que és possible assolir aquest model a Catalunya. Ha estat coordinat per Jorge Andrey Sterner del bufet d’advocats Schlaich Dauss i en la presentació en la 5a AGO de l’Associació celebrada a Lleida va desglossar les tres parts que el conformen: Un estudi de dret comparat, un argumentari i un llistat de propostes de redactats normatius alternatius.
“Quan vam rebre l’encàrrec de fer aquest estudi, vam voler fer un document útil i pràctic que anés més enllà d’un marc teòric perquè si el que volem és un canvi real, hem de plantejar accions concretes”. Amb aquesta declaració d’intencions, Jorge Andrey Sterner va començar la presentació de l’estudi sobre les xarxes públiques de distribució energètica a la Unió Europea. En aquest sentit, la feina que el bufet d’advocats Schaich Dauss ha elaborat per a l’Amep s’ha materialitzat en tres potes de formats diferents que persegueixen finalitats diferents i específiques: l’estudi jurídic de dret comparat amb exemples de diversos estats membres de la Unió Europea i el seu marc normatiu; un argumentari que inclou raons polítiques, econòmiques i tècniques per fer pressió i influència i, finalment, propostes de redactats normatius alternatius perquè els arguments es puguin convertir en canvis reals.
8 estats membres de la Unió Europea amb exemples d’energia pública
La pregunta sobre si és millor una xarxa de distribució elèctrica en mans públiques, pressuposa una resposta positiva a aquesta altra: és legalment possible una xarxa de distribució pública dins de la normativa europea? Aquest estudi de dret comparat analitza els casos de vuit estats membres de la Unió Europea que compten amb exemples de producció i distribució d’energia en mans de l’administració pública: Irlanda, Dinamarca, França, els Països Baixos, Portugal, Alemanya, Estònia i Grècia.
Cadascun d’ells presenta matisos i diferències. En l’estudi de dret comparat s’ha analitzat si, d’acord amb la normativa vigent en cada estat membre, la xarxa de distribució pública ho és en la titularitat i/o de gestió, de forma total o parcialment, des de sempre o de forma sobrevinguda.
Així, primerament, es presenta fins a quin punt i qui és exactament el responsable públic de la xarxa. Sobre aquesta base, es distingeix entre la titularitat i la gestió de la xarxa perquè en bona part la gestió es du a terme per entitats diferents de les titulars o propietàries de les infraestructures. D’aquesta manera, trobem alguns casos en els quals l’estat manté la propietat de la xarxa, mentre que per la via de la concessió, llicència o l’autorització, s’externalitza l’operació, manteniment i desenvolupament de la xarxa a un gestor, que pot ser una empresa privada.
Seguidament, es puntualitza si les xarxes identificades són d’àmbit municipal o supramunicipal. Hi ha exemples en què les xarxes de distribució són titularitat dels ens locals, i es troben circumscrites a un àmbit de control territorial limitat. Per contra, en altres casos trobem xarxes operades a escala estatal, en cap cas equivalents a l’autonòmic. Finalment, en els països on actualment la xarxa de distribució és pública, s’estudia si aquesta ho és des del seu origen o bé si s’ha produït un procediment de municipalització o nacionalització.
Arguments fonamentats per sumar suports cap a l’energia pública
En aquest document es recullen arguments elaborats a partir de l’anàlisi de documents normatius i legals com la Constitució espanyola o l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per tal de mostrar no només els beneficis, sinó també les possibilitats reals de canviar el model actual en pro del conjunt de la ciutadania. Així, aquest argumentari servirà per a poder traslladar els plantejaments de l’Amep a més municipis i entitats per tal de continuar sumant adhesions i a les administracions superiors per tal de pressionar i aconseguir canvis reals.
Alguns dels punts en què aprofundeix són l’accés a l’energia com a dret universal; la xarxa elèctrica com a actiu estratègic per a un estat; fer front a l’absorció en mans de l’oligopoli de gran part de les ajudes provinents dels fons Next Generation en detriment del benefici social, situació que es podria revertir si s’apostés per un model d’energia pública; acabar amb les portes giratòries cap als consells d’administració que també reforcen l’oligopoli; els beneficis d’explotació que es podrien invertir en la ciutadania si la xarxa fos de titularitat pública i no privada, com actualment, en un model en què quatre empreses s’enduen el 90% de la retribució; els beneficis de controlar les xarxes de baixa tensió des de l’administració perquè són les més properes al ciutadà; acabar amb la regulació del dèficit tarifari que l’any 2000 sota el govern de José María Aznar assegurava la compensació amb diners públics de les pèrdues de les empreses; frenar l’encariment del preu de la llum desmuntant la integració vertical de les empreses que, alhora, impedeix una competència real, i afavorir l’autoconsum que troba moltes dificultats en el model actual.
Passem a l’acció amb propostes de canvis reals
La tercera pota de l’anàlisi fet per Schlaich Dauss recull propostes alternatives de redacció per assolir canvis reals en la normativa catalana i espanyola. És a dir, a partir de les justificacions recollides en l’argumentari i els exemples reals presentats en l’estudi de dret comparat, es vol mostrar als responsables polítics pertinents de quina manera es podria transformar el model actual en benefici del conjunt de la ciutadania a partir de modificar els punts pertinents de cada document legal: Constitució espanyola, Estatut d’Autonomia de Catalunya i altres lleis, Reial decrets i decrets llei. D’aquesta manera, recull el redactat actual, la proposta de canvi i quin seria l’òrgan competent.
Els canvis proposats reforcen la idea de l’energia com a dret, la seva distribució com a servei públic, el sistema de concessions, la compartició amb els municipis de beneficis per les distribuïdores associats a la construcció de noves infraestructures de xarxa de distribució construïdes per part de tercers com ara els productors renovables i la separació efectiva d’activitats (distribució i comercialització).
