L’ Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (Amep) s’ha desplaçat a Madrid per reunir-se amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per presentar les al·legacions que la plataforma va elaborar en el marc de la campanya per desencallar l’autoconsum col·lectiu, impulsada amb l’Aliança per l’autoconsum.
A la trobada ha participat en representació de l’Amep el seu apoderat, Marc Cadevall, acompanyat de l’advocat Joan Herrera (Samsó), i els representants d’entitats membres de l’AxA, Raquel Paule (Fundació Renovables), Héctor Pastor (Ecooo Energia Ciutadana), Alba Fernández (HolaLuz), Irene Real (UNEF) i Carolina Coll (Som Energia).
Per part de la Subdirecció d’Energia Elèctrica de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència han assistit Susana Carrillo, responsable de l’Àrea de retribució, i Miriam Salguero, responsable de l’Àrea de xarxes d’electricitat.
Per part de l’Amep i de la Fundació Renovables s’han exposat a les responsables de retribució i xarxa elèctrica de la CNMC la necessitat de canviar l’actual sistema per desencallar la connexió dels autoconsums col·lectius a la xarxa i la seva gestió posterior. En aquest sentit, s’ha detallat el contingut dels informes jurídics impulsats per l’Amep, que han estat la base de les propostes presentades.
Joan Herrera i Alba Fernández, la representant d’HolaLuz, han detallat les principals propostes que han estat ben acollides per part de la CNMC. Des de l’Amep han valorat positivament aquesta trobada i com ha recalcat Marc Cadevall “ha estat útil, tant per debatre algunes qüestions concretes i aclarir alguns dubtes, com per establir una relació més directa amb les persones responsables d’incorporar els canvis que ens permetrà treballar de forma coordinada”.
Les propostes a la CNMC, pam a pam
En el marc de la consulta pública que CNMC, oberta fins al juliol del 2024, per a revisar la metodologia de retribució de les distribuïdores d’energia per al període regulador (2026-2031) es van presentar propostes que posen el focus en fer un canvi del marc normatiu, per fer-lo “més participatiu i democràtic”.
Les al·legacions presentades estaven basades en l’informe jurídic “Proposta normativa per a establir la metodologia per al càlcul de la retribució de l’activitat de distribució d’energia elèctrica per les obligacions i funcions relatives a l’autoconsum” de l’Amep que incorpora, a més, altres 20 propostes concretes de canvis en la regulació actual per a desbloquejar l’autoconsum col·lectiu.
Com ja van explicar ambdós col·lectius (representen 3,5 milions de persones de Catalunya i agrupen una setantena d’entitats a l’Estat espanyol) “el sistema retributiu actual incentiva el bloqueig de l’autoconsum col·lectiu, ja que no inclou la gestió d’aquesta mena d’instal·lacions ni d’altres elements d’energia distribuïda”. El model vigent no promou incentius a les empreses distribuïdores que activen noves instal·lacions d’autoconsum col·lectiu i fomenta el model centralitzat, malgrat anar en contra de l’interès social.
En aquest sentit, l’Amep i l’Aliança van proposar dos criteris per tal que les empreses que millor servei donin, siguin les que més retribució rebin i trencar així amb la lògica de “com més xarxes desplego, més calés ingresso”. En concret,aquestes són les propostes per a la CNMC:
- Introduir un criteri de retribució basat en la qualitat del servei que serveixi per a impulsar l’autoconsum col·lectiu. Això vol dir que la retribució que perceben les empreses distribuïdores dependrà de l’activació correcta de nous autoconsums col·lectius, a més de la gestió eficient de l’electricitat injectada a la xarxa i compartida.
- Introduir requisits d’elaboració de plans d’inversió anuals i triennals de les empreses distribuïdores. Amb aquesta proposada part de les inversions de les companyies es destinaria específicament a incrementar la capacitat per a activar noves
Girona i Terrassa, entre els municipis que també subscriuen les propostes
Alguns dels municipis adherits a l’Amep, com Girona, Terrassa, el Prat de Llobregat o Tàrrega, s’han sumat a la campanya per incentivar l’autoconsum. En aquest sentit, els consistoris han recolzat la tasca de l’Amep, adherint-se al manifest que recull la proposta de canvis en la normativa.
Trobades amb el Miteco
En el marc de la mateixa campanya, el passat mes de setembre, l’Amep es va reunir amb la Direcció General de Polítiques Energètiques i Mines, òrgan del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Durant la reunió es van exposar les problemàtiques detectades per la connexió i activació dels autoconsums i les propostes per resoldre el bloqueig actual, que també s’emmarquen en un de consulta prèvia per la modificació del marc normatiu que regula la retribució de les distribuïdores d’electricitat, engegat des del ministeri.
Context i problemàtica del model actual en matèria d’autoconsum
L’autoconsum és una peça fonamental per desplegar polítiques que assumeixen el repte de combatre l’emergència climàtica. Durant els anys 2021 i 2022 va haver-hi un creixement, pel que fa a la demanda i activació de les instal·lacions, però el 2023 aquest creixement es va aturar. Això dóna pistes que no n’hi ha prou amb la normativa actual, cal actualitzar-la i introduir mecanismes per incentivar les instal·lacions.
En aquest sentit, hi ha una altra dada que preocupa a l’Amep i a l’Alianza, ja que de les gairebé 103.000 d’instal·lacions d’autoconsum amb les que es va tancar l’any passat, només un 1% corresponen a l’autoconsum compartit (persones agrupades compartint l’energia que genera una instal·lació). “L’autoconsum col·lectiu no ha penetrat tan ràpidament com requereix la transició energètica i la lluita contra la crisi climàtica” insisteixen des de l’Amep.
En part, es deu a les traves sistemàtiques que es troben les comunitats quan volen activar l’autoconsum compartit, “actualment hi ha retard que supera amb escreix el límit de dos mesos marcat per llei i arriba a superar l’any d’espera”. En aquest sentit, els projectes d’autoconsum col·lectiu es topen amb tràmits injustificats, demores en la gestió dels seus expedients i requeriments tècnics desproporcionats que bloquegen l’enlairament d’aquest sector clau.
